El dibuix de na Marjane Satrapi (Iran, 1969) deixa, técnicament, molt que desitjar: tintes planes, sense matiços, contrasts absoluts, blancs i negres amb trets infantiloides, vinyetes sense fons i un ventall limitat de recursos expressius.
Com així aquesta dona va aconseguir ésser al cim del còmic europeu, rebent els més alts guardons, al llarg dels primers anys d’aquest segle? La resposta és clara. En la seva primera obra, Persépolis, Satrapi ens narra en clau autobigràfica, la caiguda del Sha (Reza Palevi), la revolució iraní que malgrat els esforços de molts, entre ells la família Satrapi, va acabar bevent l’oli de l’integrisme islàmic d’en Homeini, la guerra irano-iraquiana, absurda, cruenta i innecesària per a tothom llevat de per a en Homeini i per a l’emergent Sadam Hussein...
Tot açò, trempat amb un ampli repertori de detalls, vejatoris per a les dones, de la vida en la república teocràtica, van fer d’aquesta obra un treball políticament convenient i atractiu comercialment ( 30.000 exemplars venuts a França ).
Marjane, filla d’una família molt ben estant, descendent d’una nissaga poderosa, va surtir per potes del seu país, animada pels seus pares, en començar el ball de garrots.

Així va tenir la sort de viure a Austria i finalment establir-se a França on va encetar de mà del col·lectiu “l’Association” la seva vessant de dibuixant de còmics. Aquest fenòmen s’ha produït també amb altres obres i en àmbits diferents, podem mentar aquí els Versículos satánicos d’en Rushdie o
Hijos de nuestro barrio d’en Mahfuz. Malgrat tot la seva lectura resulta molt interessant.

Alguns dels àlbums publicats a Espanya:
-Persépolis I (Norma Editorial, 2002).
-Persépolis II (Norma Editorial, 2002).
-Persépolis III (Norma Editorial, 2003).
-Persépolis I V (Norma Editorial, 2004).
-Bordados (Norma Editorial, 2003).
-Pollo con ciruelas (Norma Editorial 2004).